Les habilitats tecnicotàctiques de la defensa personal han de ser eficaces per aconseguir l’objectiu d’evitar o repel·lir l’agressió.
Les habilitats tecnicotàctiques de la defensa personal han de ser eficaces per aconseguir l’objectiu d’evitar o repel·lir l’agressió.
La defensa personal pot ser genèrica o especialitzada (femenina, infantil, etc), resultant més eficaç com més adaptada estigui a les necessitats pròpies de cada persona, atenent les seves característiques, al tipus d’agressions que poden patir amb més freqüència, etc…
La defensa física és sempre l’últim recurs i exclusivament en resposta a agressions de tipus físic.
El recurs més efectiu és sempre evitar l’enfrontament, especialment aquell que comporta l’agressió física, ja que el resultat de tot enfrontament és incert (ex: contusions fortuïtes, armes ocultes, còmplices no detectats, …). Tot i que és legítima la defensa dels nostres drets, com ara mantenir el nostre honor i patrimoni, resulta més important evitar posar en risc la vida. No obstant això, quan no hi ha altra solució millor, s’ha d’afrontar amb decisió.
El “factor sorpresa” és un recurs tàctic fonamental que hem de tenir de la nostra part.
A més distància de l’agressor i com més mobilitat disposem major seguretat. Hi ha situacions de les que és molt difícil, o impossible, escapar (ex: lligats, …), pel que no és recomanable permetre que es vagi complicant (excepte quan la situació ja és complexa en inici i estem utilitzant alguna tàctica de distracció per sorprendre l’agressor).
Hem d’utilitzar qualsevol recurs disponible que resulti efectiu: córrer, cridar, utilitzar objectes com armes, etc.
La defensa personal pot ser genèrica o especialitzada (femenina, infantil, etc), resultant més eficaç com més adaptada estigui a les necessitats pròpies de cada persona, atenent les seves característiques, al tipus d’agressions que poden patir amb més freqüència, etc.
La destresa en la defensa personal depèn del grau de pràctica continuada, del seu contingut i de les limitacions personals.
L’aplicació real de les habilitats assimilades es durà a terme, generalment, en circumstàncies estressants, per la qual cosa requereix del suficient hàbit pràctic com perquè s’executi com un acte reflex.
Característiques de la defensa personal
Les habilitats tecnicotàctiques de la defensa personal han de ser eficaces per aconseguir l’objectiu d’evitar o repel·lir l’agressió.
Es poden utilitzar tot tipus de recursos disponibles sense més límit que el marcat per la legislació. Resultant, d’aquesta manera, una matèria multidisciplinària que conté habilitats de les diverses arts marcials i militars, dels esports de contacte i lluita, d’altres tipus de lluita poc ortodoxes com la lluita de carrer, així com d’habilitats verbals.
La defensa personal està formada per habilitats tecnico-tàctiques tant defensives com ofensives i, quan és possible, s’ha d’aplicar anticipant-se al desenvolupament de l’acció atacant de l’agressor.
“Defensar-se” no sempre consisteix a utilitzar només habilitats “defensives” que no minvin la capacitat atacant i contínua dels agressors (en condicions de superioritat física i / o numèrica) esperant que refusin per fatiga o autolesió. En la realitat, aconseguir defensar-se així resulta molt poc probable, fins i tot per a un expert.
“Defensar-se” no sempre consisteix en esperar que es produeixi l’agressió, a vegades és recomanable anticipar-se quan l’agressió és imminent. Si esperem que ens colpegen, apunyalin o disparin … possiblement ja no podrem defensar-nos.
